Esquinç de turmell
Tens o has tingut un esquinç de turmell?
Les lesions dels lligaments del turmell són unes de les lesions més habituals, tan pel que fa en l’activitat esportiva com en el nostre dia a dia, i sovint no se’ls hi dona la rellevància que es mereixen i no són tractades d’una forma adequada. Aquest fet provoca recaigudes, noves lesions o reducció de la mobilitat. Els turmells són una part sensible del nostre cos ja que, juntament amb els peus, formen la base on recau tot el pes del nostre cos.
Que és un esquinç de turmell?
L’articulació del turmell està constituïda per tres ossos; la tíbia, el peroné i l’astràgal com també els sistemes lligamentosos; externs i interns. Aquests són els encarregats de limitar el moviment i informar de la posició de l’articulació a l’espai. Normalment els esquinços són dels lligaments externs. Si aquests lligaments estan en distensió o resulten ser massa llargs, i no poden estabilitzar el turmell, poden conduir a la inestabilitat del turmell i a futures lesions a curt i a llarg termini.
L’esquinç de turmell és una lesió que sorgeix com a conseqüència d’un moviment extrem del turmell, que comporta la distensió o la ruptura d’alguna de les estructures lligamentoses que mantenen el turmell al seu lloc generant així dolor al mateix instant, dificultat per caminar, inflamació i hematomes.
Existeixen diferents graus per classificar aquesta lesió:
- Grau I (ruptures microscòpiques): esquinç lleu amb ràpida recuperació. Els lligaments estan lleugerament estirats però no hi ha ruptura. El turmell segueix estan estable, i tot i el dolor, la persona pot caminar amb facilitat.
- Grau II (ruptura parcial): els lligaments estan molt estirats i fins i tot hi pot haver una ruptura parcial. Podem apreciar una notable inflamació acompanyada de dolor i possible inestabilitat.
- Grau III (ruptura del lligament): un o més lligaments estan trencats. L’articulació del turmell es molt inestable i fa que la persona, a part del dolor i la inflamació tingui més incapacitat per les activitats en la vida diària.
Si un esquinç es tracta de forma inadequada, és possible que cicatritzi malament i que l’articulació sigui menys estable. Això significa que la persona afectada tendirà a tenir més tendència a torçar-se el peu amb més facilitat i freqüència.
Com el puc prevenir?
Per prevenir un esquinç de turmell haurem de començar per enfortir des de la base del nostre cos: peus i turmells. Per tal de treballar-la ens serà útil exercicis d’enfortiment, coordinació i propiocepció pels muscles del voltant de l’articulació del turmell i de la cama augmentant així la coordinació i l’estabilitat a llarg termini.
Un altre punt a tenir en compte és la utilització d’un calçat adequat tan per caminar el dia a dia com per fer esport. Les sabates de taló altes, o altres sabates que no tenen en compte l’anatomia de peu propicien el desgast de les articulacions inferiors tornant-se així més inestables i propenses a patir lesions. Per tant, les sabates han de subjectar bé el peu i en alguns casos també necessitarem que subjecti el turmell.
Per altra banda, si s’ha hagut de parar de fer esport a causa d’aquesta lesió, es molt important abans de retornar a emprendre una activitat esportiva que es faci una bona readaptació, a poder ser a mans d’un fisioterapeuta especialitzat en readaptació de lesions i moviment.
Com es tracta un esquinç de turmell?
Si mai hem tingut o tenim un esquinç de turmell podrem haver observat que el turmell comença a fer mal i a inflamar-se ràpidament, cosa que fa que la cerca del tractament mèdic comenci en el major numero de casos a les 72 hores posteriors a la lesió.
Segons el protocol PRICE hem de fer repòs esportiu, protegir-nos la lesió, posar-nos gel i aixecar la cama lesionada. A vegades encara es recomana immobilitzar completament el turmell, tot i que, actualment tenim múltiples estudis científics que ho desaproven i recomanen, per tal de recuperar-se abans, recolzar pes al turmell amb l’ajuda d’una mitja de compressió elàstica. Ajudant així tan a la recuperació del pacient com al retorn de l’activitat esportiva. Tot això evidentment sota una valoració de professionals en l’àmbit de la fisioteràpia, osteopatia o medicina.
El que el fisioterapeuta vol aconseguir és restaurar el rang de moviment, la propiocepció i la força muscular per tal de prevenir que el lligament es torni a lesionar novament. Un cop aconseguides aquestes fites a través de la fisioteràpia ja es pot començar amb la readaptació esportiva per assegurar-se una recuperació completa.
Si tens dubtes o et vols visitar d’una lesió antiga o nova de turmell contacta amb nosaltres a traves de la pàgina web o el nostre telèfon.
© Adria Garriga Fisioterapia Igualada. Tots els drets reservats.